HOMENATGE AL PI DEL PATI

El Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València ha comunicat al centre que aquest dilluns comencen a talar el gran pi del pati del col·legi perquè resulta perillós. És de veres que n'han caigut branques que, per fortuna, no han ferit mai cap persona, i si hi ha un informe que diu que s'ha de talar, no hi ha res a fer-hi. Tanmateix, lamentem molt la dissort d'aquest pi, tan estimat per l'alumnat i el professorat, i desitgem que no passe el mateix amb la resta de l'arbrat. Per això, l'AMPA col·laborarà en tot el possible amb la direcció del col·legi perquè els pocs arbres que queden reben l'atenció que es mereixen per evitar que es posen malalts i perquè siguen podats adequadament.

 

Per acomiadar-nos d'aquest vell arbre, us proposem que llegiu i/o canteu amb els vostres fills i filles, a mena d'homenatge, aquest Rap del pi d'Andreu Galan i Martí (Alboraia, 1980):  

 

Sóc un pi de llarga branca

molt amic dels meus amics;

no hi ha ocell que mai no estiga

ajocat damunt de mi.

 

Faig olor de primavera

i d'estiu si molt convé:

la tardor és ma fal·lera

car l'hivern ja diu que ve.

 

La muntanya a mi m'estima

perquè sempre estic content,

tant si el dia es despentina

com si bufa un fort ponent.

 

Tinc pinyetes a desdir

i orenetes despistades

que sovint em fan patir

perquè fan animalades.

 

"Xiu-xiu-piu", diuen a crit

tot piulant esperitades

com si no els tinguera dit

¡que han de ser més assenyades!

 

"No veieu que amb tant de crit 

no feu més que rebombori?

Feu bondat a dins del niu

¡o ens fotran fora del barri!"